Carolina Ibac Verdaguer
BENVINGUTS AL MEU SOMNI TURQUESA
Us convido a que nedeu amb mi per la mar turquesa dels somnis en recerca d’aventures infinites que ens duen els dies passats, presents i futurs.
No temeu, sóc la sirena turquesa i em conec aquest mar a la perfecció.
Doneu-me la mà i capbusseu-vos amb mi.
Viatge a Ítaca per Lluís Llach
El somni turquesa és el meu i el teu somni. És una mirada des de dins cap a dins i una mirada de fora cap en fora. Només cal que les ànimes, la teva i la meva, flueixin entre les lletres, els versos, els poemes que amaguen el remolí que provoquen els sentiments. No us fixeu en la forma que segur no és la més matemàtica mètrica que s’espera dels poemes… Cerqueu el missatge i la meva forma és un embolcall d’espontaneïtat.
Aquest és un racó anomenat SOMNI TURQUESA en el ciberespai de les xarxes internautes que pretén fer un oda a l’amor, que és l’única eina que ens pot dur a la felicitat.
Dedico un apartat a cadascuna de les estimes que van sorgint a la meva vida. Una és l’estima cap al somni, és a dir, tot allò que et fa sentir que estàs en un somni.
Una altra és l’estima és la que dedico als moments foscos perquè aquests són també formen part de l’estima, la decepció, el desamor, el patiment, la solitud, la depressió.
Una estima al record és el somni de mel.
Una estima plena de llum és la del projecte de Tu ets la teva estrella, que dedico als adolescents i en concret a vuit ninos i nines de Mallorca.
També dedico una estima a l’àgora turquesa que prova de compartir diferents visions de les diferents ànimes turqueses que també amaguen versos dins.
Una de les estimes més significatives és cap a les dones maltractades i anomeno No més hòsties. Aquest és un apartat que intenta posar de manifest un fet que passa amb normalitat dins una societat que anomenem avançada.
Una de les estimes és el compartir vers a vers, mà a mà amb tu, ànima turquesa, dins el projecte de Vols fer un poema amb mi?
Les estimes, també, cap a les poesies dels poetes de sempre, cap a la filosofia turquesa i cap a les festes populars són estimes dedicades al passat, a la nostra història, a les nostres petjades.
Hi ha una estima que la dedico especialment a la meva esperança de que la utopia d’un món millor deixarà de ser una utopia quan el ramat de xais vegi que la revolució és necessària.
L’apartat de No hi pots faltar és una estima cap el viatge de la virtualitat a la comunicació presencial. Esdeveniments que ens permetran conèixer-nos.
Per raons de privacitat em guardo l’estima més important en la meva vida, la que tinc cap a la meva barrufeta.
I per últim, dedico un apartat a l’autoestima en el que us parlo de mi mateixa, l’autora turquesa.
Desitjo que gaudiu d’un viatge sincer, transparent, somniador, optimista i pessimista que no pretén més que despullar la meva ànima i pugui penetrar en la vostra de la manera més humil i neta.
Carolina Ibac Verdaguer
