Atzar entès
Destí escrit.
p
a
r
a
u
l
e
s
mudes.
Ulls visionaris.
Futurs previstos.
Somnis complerts
Abans de fer res.
Entitats astrològiques.
Perills que cal esquivar.
Cartes astrals.
Any, dia, hora nats.
Qui som?
Com som?
Els astres responen.
Un instant ho explica tot.
No tot són coses bones.
Les dues cares del món.
L’univers ens embolcalla.
Som un granet de sorra,
en un desert que ens encalla,
en un motllo que s’estira i se’n ronsa.
És de nit i miro el cel.
Cada estel espurneja.
Cada silenci és pres.
I un missatge oneja.
La mar blava i turquesa
fa surar el meu cos atent,
fugint de les tempestes,
abraçant el present.
Juste avant de me coucher,je viens de lire ce magnifique poème.J’en suis ému,bouleversé,meme si je n’en saisis pas toujours son immense portée.En citant le poète je t’ai dit souvent
que j’aimais “la majesté des souffrances humaines”J’aime
la majeste de tes poemes qui montrent tes souffrances.Simplement Merci
Deixem-nos gronxar per l’univers, tots i tot hi som dins d’ell, tot és possible i tot impossible, d’ell no podrem fugir mai, aprenem a saltar per les cordes on penjen les nostres febles i fortes vides, guiem-nos per l’estel de l’alba…
Patim i fruïm, no ens toca fer res més… Transcendim…