El somni d’un figaflor
I un dia, vaig mirar endins i no em vaig agradar.
Vaig mirar-me al mirall i em vaig espantar.
Els ulls dels amics piulejaven fluixet.
La família m’envoltava de consells.
La consciencia dels demés feria.
El judici cultural em retenia.
Fins que un dia vaig esclatar.
Vaig tornar a mirar al mirall
I veient-me, em vaig agradar.
Només veia sinceritat, claredat.
Directa, pura, dura, sense cura.
I vaig recuperar la força perduda.
És quan vaig començar a riure
I des d’aquell moment no he parat.
Tinc només una oportunitat de viure.
I sé que el meu camí és la meva veritat.
Agradi o no agradi, s’accepti o no,
Sempre lluitaré per no quedar-me cec,
Poder mantenir els ulls ben oberts.
Que no m’enganyin, no!
Jo els veig venir.
Vaig i vinc.
D’aquí, d’allà.
Sense aturada.
Incansable.
Anys i panys
Criticant el que no m’agrada
Sense deixar de somniar,
Engegant l’acció motoritzada.
Bevem-nos el món en aquesta copa!
Empassem-nos la cruesa i indiferència, tota!
Si Carolina si, salut i força, brindo amb tu per la llum, l’amor, la comunicació, entre tots nosaltres, els nostres somnis, per la poesia i la bellesa sigui qui sigui qui la crei o d’allà on vingui o a on vagi…
Una abraçada ben forta… Jordi
Txin-txin, Jordi! A la teva, meva i nostra salut! A la salut de tothom!
[...] El somni d’un figaflor [...]
¿Es fácil conocer el alma de alguien
a quien no conoces?
¿Cómo sabes ciertamente lo que otros ojos ven
sin que los tuyos vean?
¿Cómo puedes conocer de la inamovible dirección
sin saber cuál es?
Para tí es facil Carolina,
inmune a la envidia,
pero no te puedo echar flores
no sé que les das
que a tu lado
palidecen sin más !!
De vegades hi ha gent que està excessivament preocupada per l’estètica. A tots ells els enviaria alguna d’aquestes línies.