Ocellet turquesa
Ocellet.
Dolça melodia.
Essència marina.
Càntics a la llibertat.
Somnis esclatats.
Un piu a cau d’orella.
Una visita al vent,
ben d’horeta.
Coixins de núvols
et resguarden.
Els arbres et guarden.
Fill de la natura,
Nua, ben pura.
Els teus colors són gel.
Els camuflatges són presents.
La supervivència t’ajuda.
El fred hivern et glaça les ales.
I marxes, sense mirar enrere, volant.
El sol guia el teu camí, no bades.
I t’enlaires sense mirar avall.
És hora de marxar,
És hora de tornar.
Dues pàtries.
Una mateixa estació.
És l’equilibri de les aus,
en recerca de la seva pau.
i que bonic ho expreses Carolina , serà que els observes igual que jo i et quedes embobada no?? per què jo sí , els seus colors, la seva llibertat , el seu vol, aix, m. encanta , els envejo !! qui pugués ser ocell per un dia…. seria fantàstic !! gràcies reina per aquest poema de la natura dolça i pura això si que m anima l´ànima…..
gràcies Carolina..és preciós..té música, color i vida!!!
[...] Ocellet turquesa [...]