0. Una mirada a l’horitzó (NOVA ERA)
Sempre comencem de nou, d’una manera o una altra. Els camins són infinits i, errem o no, sempre trobem solució. Aquest pretén ser un clam a la renaixença, una oda a l’optimisme, un crit a la llibertat individual, limitada per la col·lectiva. El nostre entorn ens fa més forts. La nostra fortalesa ens fa més tendres, la nostra tendresa ens fa viure una vida plena. Tant se valen els moments dolents, perquè sempre en vénen de bons i hem de saber aprofitar tots i cadascun d’ells. Algun dia ens entendrem, algun dia ho entendrem i llavors la nostra ànima jaurà en calma i tot s’haurà acabat. Fins aleshores no decaurem en l’intent, i seguirem cruspint-nos el temps, sense temps.
La filosofia del somni turquesa és sentir i fer sentir als demés. Res més.
Es que quant arribi el dia que tu dius. Serà el final.
Quant al matí obro els ulls, ja tinc el dia planificat sencer, però encara no he sortit al carrer i el programa es comença a canviar i estic tot el dia fem piruetes per lligar el meu pla amb els esdeveniments i així dia a dia . .
I ara perquè he escrit això? No se, m’ha vingut al cap quant he acabat de llegir el teu somni.
Molt important!!!!!!!! m’ha agradat molt. Fas anar molt be les paraules: